L’ESTRÈS: DEFINICIÓ, CAUSES I CONCEPTES RELACIONATS

L’estrès és la “pressió o tensió experimentada per la percepció d’un desequilibri entre la demanda de la situació i la capacitat personal per respondre amb èxit a aquesta demanda, quan les conseqüències de la resolució són percebudes com a importants”. Encara que l’estrès s’experimenta psicològicament, també afecta la salut física de les persones.

Entre els factors més comuns de l’estrès laboral cal esmentar la manca de control sobre el treball, les demandes excessives als treballadors i la manca de suport de col·legues i superiors. L’estrès és atribuïble a un desajust entre les persones i el treball, a les males relacions ia la presència de violència psicològica o física en el lloc de treball, així com a conflictes entre el paper que exerceixen els treballadors en el treball i fora d’aquest .

Les persones reaccionen de manera diferent a unes mateixes circumstàncies. Algunes persones porten millor que altres el que se’ls exigeixi molt. L’important és l’avaluació subjectiva que fa la persona de la seva situació; la situació per si sola no permet determinar el grau d’estrès que pot provocar. Així, podem indicar que hi ha quatre elements bàsics en la situació d’estrès:
-La situació objectiva o situació real a la qual el subjecte es veu exposat.
-La situació percebuda (situació subjectiva).
-La selecció de la resposta de l’individu per fer front a la situació.
-LA CONDUCTA executada.

Aquests elements bàsics donaran lloc al procés de la situació d’estrès:

  • Procés perceptiu: es passa de la situació objectiva o real a la qual el subjecte percep (seria un procés subjectiu).
    Procés de decisió: es va de la situació percebuda a l’elecció d’una resposta per fer front a la situació.
    Procés d’execució: de l’elecció de la resposta es va a la conducta executada (l’acció).
    Procés de producció de resultats: serien les conseqüències que la conducta executada tindria sobre la situació objectiva o real.

Conceptes relacionats amb l’estrès:

– POR: és la “sensació de temor o aprensió anticipatòria, amb activació generalitzada de tot l’organisme, que apareix davant d’una situació o un estímul extern, real i objectiu, que pot ser identificat de manera precisa”
La gran diferència entre la por i l’estrès és que en la por la situació és real, mentre que en l’estrès és una situació subjectiva.
– ANSIETAT CLÍNICA: (Por irracional, no justificat) “Sentiment subjectiu d’aprensió, tensió, inquietud o temor indefinit, que anticipa un perill indefinit o una amenaça que no és objectiva o que no està clara”.
A nivell cognitiu formen part de l’ansietat clínica:
– Els pensaments negatius reiterats o recurrents.
– Un estat constant de preocupació.
– Dificultats en la concentració.
A més hi haurà una baixa autoestima i percepció de baixa eficàcia.
Aquests formen també les bases de l’estrès.

Parlem d’estrès quan l’ansietat clínica està lligada a un agent extern que és intens o es prolonga en el temps. Si aquest agent es relaciona amb el lloc de treball de les persones, parlem llavors d’ESTRÈS LABORAL.

Deixa un comentari