¿QUÉ ES LA MOVILIDAD SOSTENIBLE?

worldEn realitat parlar de “mobilitat sostenibleés referir-se a multitud d’accions, tendències i canvis alhora. Encara que és cert que els poders públics cada vegada tenen més en compte la importància de la sostenibilitat en el transport i els desplaçaments dels ciutadans, la veritat és que queda molt camí per recórrer.

La “mobilitat sostenibleenglobaria un conjunt de processos i accions orientats per aconseguir com a objectiu final un ús racional dels mitjans de transport per part tant dels particulars com dels professionals.

Aquest concepte comprèn diversos enfocaments. Del que es tracta és de reduir el nombre de vehicles que circulen per les vies. Però, d’altra banda, d’aquesta manera, també s’aconsegueix que la contaminació produïda pels automòbils disminueixi. A més també es redueix el soroll que produeixen. Això últim no és intranscendent, ja que a les ciutats estadísticament són els vehicles els majors generadors de contaminació acústica. Amb tot s’aconseguiria un estalvi energètic gens menyspreable; cal tenir en compte que les reserves fòssils de les que s’obtenen els combustibles són finites.

Es pateix d’un volum desmesurat i evitable de vehicles a les vies públiques. Per això, els experts assenyalen diverses dades que reflecteixen fins a quin punt la “mobilitat sostenible” hauria de ser convertir-se en un objectiu útil per a tots. En primer lloc, al voltant d’un terç dels desplaçaments en cotxe que es realitzen diàriament són de menys de 2 quilòmetres, per la qual cosa podrien fer-se a peu oa través d’un altre mitjà no contaminant. Els vehicles, com ja hem comentat i resulta patent, són la principal font de contaminació acústica a les grans ciutats. L’ocupació mitjana dels turismes al món occidental no arriba als dos passatgers per cotxe. A més, la contaminació relacionada amb els mitjans de transport segueix augmentant cada any, tot i les polítiques orientades a reduir les emissions de gasos.

Per fomentar la “mobilitat sostenible” els organismes públics s’inclinen per un política “multienfoque”, que aborda els diversos problemes que el gran nombre de vehicle implica i tracta de pal·liar en la mesura del possible amb diferents iniciatives plantejades en diversos àmbits.

Per exemple, la Unió Europea porta diversos anys convocant el que s’anomena “Setmana Europea de la Mobilitat”. Aquest any s’ha celebrat del 16 al 22 de setembre i el seu lema, “Carrers segures per als nens”, es va centrar de fet en els avantatges per a la seguretat dels transeünts que comporta la reducció del trànsit i la peatonalització de carrers urbanes.

L’any 2000 la Comissió Europea va traslladar una comunicació al Parlament Europeu, el Consell i el Comitè de les Regions. Aquesta comunicació es denominava “Mobilitat Sostenible: Perspectives” i en ella es feia balanç del que s’ha aconseguit en aquesta matèria durant els últims cinc anys, alhora que plantejava les qüestions més importants que s’havien d’abordar en el quadrienni següent (2000-2004 ).

En aquest document s’advocava per accions com potenciar la qualitat i freqüència dels transports públics, reduir i promoure preus similars a tota la UE, tendir cap a la intermodalitat dels transports públics (establir estacions on s’integren diversos mitjans de transport diferents, per a més comoditat i rapidesa dels usuaris), reduir les emissions contaminants dels transports, promoure que els particulars comparteixin els seus vehicles sobretot en els desplaçaments laborals, fomentar els mitjans de transport no contaminants etc.

 

Deixa un comentari